05

Hermanos Oligor va ser molt més que dirigir un documental. Vàrem trobar-nos amb dos germans que feia temps que estaven tancats en un subterrani de València construint alguna cosa semblant a una obra teatral. No semblava fàcil mostrar el seu procés de creació. Jomi i Senén estaven creant amb una barreja de les emocions que havien patit.

Al principi estaven tancats en el seu propi món i no entenien per què algú volia fer un film sobre ells. Els Oligor van començar a connectar amb nosaltres, quan es van adonar que l’equip de rodatge estàvem disposats a patir dificultats semblants a les que ells havien passat.

Des de 2002 a 2004 vàrem seguir el dia a dia dels Oligor, i rodàvem sense que se n’adonés el públic en l’espai súper reduït i fosc que havien ideat per a l’obra. Sovint només en traiem un pla de tota una funció. Van ser temps complicats tant per motius de finançament com per les característiques del rodatge. A vegades penso que és com si ells ens haguessin traspassat tot el bo i el dolent del què havien experimentat en pròpia pell.

Finalment, vaig aconseguir explicar una història paral·lela al seu espectacle sense revelar-ne el contingut. Crec que la pel·lícula aconsegueix transmetre l’essència dels germans Oligor i tocar les emocions més profundes dels espectadors.